El reconeixement a un/a mateix/a i als altres

Segons els científics, tenim aproximadament uns 60.000 pensaments al llarg del dia. I de tots aquests pensaments el 80% solen ser repetitius i de caràcter negatiu tant envers nosaltres mateixos, com envers les nostres circumstàncies, així com també envers els que ens envolten; i en la majoria d’ocasions ni tan sols en som conscients.

Cada cosa que penso sobre mi mateix@, cada cosa que em dic determina les meves accions, determina el que faig i com ho faig, i per tant condiciona totalment els meus resultats.

Alhora, cada cosa que penso d’altres determina el meu comportament cap a ell/ella i alhora el seu comportament cap a mi, i per tant la nostra relació es veu totalment condicionada per aquests pensaments.

El reconeixement és clau per al nostre desenvolupament com a persones. A tots ens agrada i ens satisfà sentir el respecte, l’afecte, l’estima i el reconeixement sincer dels que ens envolten.

Aquest reconeixement ens ajuda a veure tot el que hi ha de positiu i que moltes vegades se’ns escapa, i és un constructor natural de l’autoestima. Ens nodreix, ens aporta força, vincle i unió. Eleva a qui el rep, però també a qui el dóna.

En aquest sentit és important que aprenguem a rebre, perquè no sempre sabem fer-ho. Moltes vegades traiem mèrit al que ens diuen perquè ens incomoda, o tornem el compliment rebut a la persona que ens l’ha fet, o bé ràpidament desviem la conversa cap a un altre tema, o fins i tot pot arribar a generar en nosaltres un sentiment de deute. Aprendre simplement a somriure i donar les gràcies, acceptant i permetent rebre plenament qualsevol afalac o complert pot arribar a ser un gran repte i aprenentatge per a molts de nosaltres.

Alhora que és important que aprenguem a rebre, també és essencial saber oferir el nostre sincer reconeixement als que ens envolten. I per això cal que entrenem la nostra ment en l’apreci, per arribar a ser capaços de veure i valorar, cada cop amb més facilitat, els aspectes positius dels altres i trencar amb aquesta tendència que es genera sovint cap a la crítica i el judici.

“Allò en què et centris, creixerà”.

Per tant, pregunta’t:

Què vull fer créixer?

 Com Martin Seligman diu:

“Una de les maneres més efectives d’augmentar el nivell de felicitat personal és establir bons vincles amb els altres”.

Si voleu millorar alguna de les vostres relacions (parella, fills, amics, companys de feina, veïns…) podeu practicar un exercici d’apreciació que dóna uns resultats increïbles. Escriu cada dia un llistat d’aspectes que valores d’aquesta persona. Com més aspectes positius cerquis, més trobaràs i com més aspectes trobis, més intentaràs trobar. I a poc a poc veuràs com vas sentint-te cada cop millor amb ell o ella i com la vostra relació es va transformant i potenciant cada cop més. Fes-ho per 30 dies mínim.

Com hem dit anteriorment, el reconeixement dels altres cap a la nostra persona és molt important com a éssers humans i socials que som, però és primordial que el nostre reconeixement personal parteixi essencialment del nostre interior i que nosaltres mateixos l’exercitem, promovent l’autovaloració positiva, fent-nos d’aquesta manera cada cop més conscients de tots aquells aspectes, qualitats, mèrits, talents i coses boniques que tots i totes tenim. En aquest sentit també podem fer l’exercici d’apreciació, abans comentat, enfocat cap a nosaltres mateixos i així millorar la relació més important en la nostra vida.

Cal tenir en compte que hi ha persones que constantment busquen aquest reconeixement de manera externa. Busquen a l’exterior allò que no són capaços de trobar a l’interior, i això és molt poc saludable. Són persones que esperen que es valorin les seves accions, paraules, comportaments, actituds, físic… i només són capaços de sentir-se bé si reben comentaris positius dels altres. Aquesta manera de fer representaria posicionar-se a l’altre extrem contrari i suposaria un gran desequilibri.

De fet, quan jo em reconec com una persona valuosa deixo de sentir la necessitat que els altres reconeguin que ho sóc. I no necessito que em diguin a cada instant com faig de bé les coses.

Evidentment que hi haurà aspectes de nosaltres mateixos que ens agradaran més que altres, però podem deixar de barallar-nos amb tots aquests aspectes que encara no ens surten com voldríem i veure’ls simplement com les nostres àrees de creixement. Quan fem les paus amb aquestes parts nostres que no ens satisfan del tot és quan podem créixer encara molt més ràpid, en lloc de si vivim jutjant-nos, criticant-nos i pressionant-nos.

Moltes persones tenen la creença interna que per poder progressar i millorar cal ser dur amb un mateix/a. Però res més lluny de la realitat, la manera més ràpida de millorar i evolucionar és tractant-nos bé sempre, amb respecte i amb molt d’afecte, i especialment quan les coses no ens han sortit o no ens surten com voldríem.

Louise Hay deia:

“Si acceptes una creença limitant, es tornarà una veritat per a tu”.

És imprescindible parar atenció i fer-nos conscients del nostre diàleg intern. Si el teu diàleg intern és negatiu, els teus resultats negatius continuaran una vegada i una altra. Parla’t a tu mateix/a com si estiguessis parlant a la persona que més estimes. Com li parlaries? Què li diries? Doncs així mateix és com has de tractar-te i parlar-te a tu, la propera vegada que t’equivoquis. Això sí, per poder passar de l’autocrítica a un diàleg amable amb nosaltres mateix@s es requereix per part nostra molta consciència, atenció, pràctica i constància. És un veritable entrenament.

D’altra banda, cal tenir en compte també que sempre hi haurà persones que no estiguin d’acord amb la nostra manera de ser o de fer, però en realitat ningú ens pot fer sentir malament si nosaltres no ho permetem. Allò que una altra persona pensi o digui de tu no depèn realment de tu. Però el que facis amb el que et diguin sí que depèn única i exclusivament de tu. “Sense importar-me el que pensis de mi, jo segueixo sent una persona valuosa”.

“Res té significat excepte el que nosaltres li donem”

Ningú extern ens pot etiquetar i imposar si som valuos@s o no. Això només depèn de nosaltres mateix@s, de la nostra perspectiva, de si decidim valorar-nos o no. Quan érem petits no sabíem tot això i acceptàvem com a veritat tot el que deien de nosaltres. Ara, però, com a adults que som estem en disposició de no permetre que ens influeixin els comentaris negatius que facin altres persones sobre nosaltres, o que hagin fet en el passat, perquè per a que tinguin algun efecte hem d’acceptar i creure’ns allò que ens diuen. En aquests moments nosaltres podem decidir lliurement si els acceptem o no. Per això és imprescindible que primer en prenguem consciència i que després escollim de forma conscient i deliberada creure alguna cosa diferent respecte a nosaltres mateix@s, una cosa que ens sigui favorable, que ens ajudi i que ens faci bé.

Albert Einstein deia:

“Preocupa’t més per la teva consciència que per la teva reputació, perquè la teva consciència és allò que ets, és el teu problema. La teva reputació en canvi és el que altres pensen de tu, i el que pensin els altres és el seu problema”.